MUNDO CANELA

El món Canela neix d’una necessitat íntima: posar paraules a records que pesaven i, alhora, acariciar-los perquè deixessin de fer mal.

El primer llibre, El nen que fa olor de canyella – A foc lent, és una confessió disfressada de relat. Darrere hi ha el nen que vaig ser, amb silencis, pors i també amb somnis. Escriure’l va ser com obrir una finestra perquè entrés aire fresc i posar en ordre tot allò que havia quedat amagat en els racons de la memòria. És un llibre escrit amb calma, amb l’olor de la canyella que sempre m’ha acompanyat com un record persistent de la vida domèstica i dels afectes senzills.

El segon volum, El sabor de les cicatrius, és més cru. Aquí ja no parlo només de la innocència, sinó de les marques que deixa la vida. Les cicatrius no es poden esborrar, però sí comprendre. Les caixes de records que hi apareixen són la meva manera de guardar objectes, instants i emocions, com qui conserva una fotografia gastada o una cançó que encara fa mal quan sona.

Al centre de tot hi ha El Nen Canela, que no és un personatge inventat del tot, sinó un mirall del que vaig ser i del que sóc. La seva història és la meva, però també podria ser la de qualsevol que ha crescut amb la sensació que, malgrat les ferides, la vida també ens regala moments que val la pena atresorar.

El món Canela no és només una saga literària: és la meva manera de donar forma a una herència feta de perdó, respecte i petites alegries. Una manera de dir al món que fins i tot les ferides, quan es miren amb ulls tendres, poden arribar a perfumar com la canyella.